« Et sufficit, et sufficit » : Lo curat de Labastida aviá un ase dels bons, amb una coa remirabla. Un jorn qu’aquel brave òme s’èra anat a la pèsca, l’avesque arriba a la caminada, que digun l’i esperava pas ! Lèu-lèu, lo diacre fa preparar un dinnar, convida lo consòl e qualques parroquians, ne (…)