Lo jorn de ma retrèta es arribat.

, par Claude Vertut

Lo jorn de ma retrèta ès arrivát.

En aquèste dijòus 28 de junh, una novèla pontanada comença per ièu. Soi a la retirada dempèi arsèr e vau poder consacrar mai de temps a quicòm que me ten al còr : la lenga e l’eretatge de nòstrès davancièrs e de mos aujòls. En sovenir de mon Papet, que m’a legàt lo plan polit nom que soi tant fièr de portar, ai començat per me marcar al Felibrige, pus anciana associacion de defença de la lenga d’òc e ai enveja de sègre la dralha dubèrta per Frederic Mistral. Ai bastit nòstre site internèt « Òl’Fial dels Carcinòls Vertuòses » e avèm creada l’assoociacion « Los Amics del Patrimòni Carcinòl (A.P.Q.) » Vòli mercejar totes los que m’en encoratjat e pus particulièrament Joan Rigouste originari de Senalhac e dont la mamà totjorn en vida a conegut lo miu Papèt, lo Majoral Zéphirin Bòsc, lo Joël de Simon, felibre Mentenaire, sèns oblidar, plan segur lo Majoral Patric Delmas mon Pairin que a tant far per la lenga nòstra en Carcin. Segur que arrivarèm a far cantar « la Carcinòla » a las cigalas de nòstre Causse e que s’ausiran dusc’al fons de la Provença ! Çò que me manquera lo mai, aquò sera de pus poder fregar las Esquinas de las màmès e sobre tot de pus poder ausirbtotas lors istoèras !!!

Claudí Vertut dich « Talpounet » lo que li vèi faire mai !