Enregistrement Anthony Ginibre Los grands òmes (Sent Joan Lespinassa)

, par Silvia

Texte, transcripcion e enregistrament per Joan Pascal Godonesca

Racontes reculhís al près d’ Anthony Ginibre, 1999.

Anthony Ginibre nasquèt a Sant-Jan-Lespinassa, pròche Sant-Seren dins lo Carcin, departament d’Òlt lo vint-e-quatre d’agost 1908. Foguèt paisan tota sa vida dins aquela comuna, a seissanta kilomètres d’Orlhac coma de Briva e un pauc mai de Cáurs. Visquèt dins aquèla val onte raja lo flume Dordonha en trabalhar la tèrra e en parlar cada jorn « patoès » coma disiá. Venguèt vièlh, foguèt malaude, e acabèt sa vida pauc de temps i a, al pè de sa filha a Clarmont.
Los tèxtes que seguísson son estats enregistrats al manhetofòne e transcrich segon la grafia dicha classica per Joan Pascal Godonesca, son pichon-filh.

Los grands òmes

Lurçat te pòdi pas dire grand causa. Aviam De Monzie que demorèt pas mal de temps a Revèri dins un castèl, aquí. Una fes que foguèt partit i ajèt plus degun. De Monzie èra deputat, ministra. Lo conessiái per çò qu’èra de la comuna. ‘Qu’èra un republican socialista pareis. Pendent la guèrra sai pas que se passèt, de les istoèras... Après la guèrra sai pas qu’es vengut ; enfin moriguèt.. Aviá un pichon castèl a Revèri, demorava quand... èra pas sovent aquí, èra totjorn a París d’un pam o de l’autre. M’enfin aviá una bona aquí e mai mai que de las bonas... I aviá totjorn del monde dins lo castèl. Endipèi qu’es partit i a plus ajut degun.
De Monzie èra conegut, èra nòstre conselhièr general, èra deputat. Après ajeram Monnerville que venguèt mèra de Sent-Seren. Demorèt sièis ans mèra a Sent-Seren. Se tornèt pas presentar. Mai ió les ai... am-d-una epòca èri membre del consèlh municipal, i soi demorat quaranta dos ans ... i soi demorat un pauc. E sovent ai ajut remplaçat lo mèra qu’èri ajoent e les ai ajut reçaujuts, Monnerville e tot aquelses politiciens. Me rapèli Monnerville venguèt un jorn am lo conselhièr general. Fasiáun una tornada venguèron nos veire e les reçaujèri a la Merí. Venguèron parlar e les escotèri pardí. Fasiáun una propaganda pel conselhièr general me rapèli pas coma s’apelava. A l’hôtel de Ville me trobèri al banquet al pè de Monnerville, en faça Monnerville e sa femna. Alèra ‘qu’èra Lacan qu’èra mèra. Del temps passat ‘quò.
(de sègre)